L’Albatros, Les fleurs du mal, Baudelaire

Os dejo aqui un poema de Baudelaire inscrito en Spleen et Idéal

Souvent, pour s’amuser, les hommes d’équipage
Prennent des
albatros, vastes oiseaux des mers,
Qui suivent,
indolents compagnons de voyage,
Le navire glissant sur les gouffres amers.

A peine les ont-ils déposés sur les planches,
Que ces rois de l’
azur, maladroits et honteux,
Laissent piteusement leurs grandes ailes blanches
Comme des
avirons traîner à côté d’eux.

Ce voyageur ailé, comme il est gauche et veule !
Lui, naguère si beau, qu’il est comique et laid !
L’un agace son bec avec un
brûle-gueule,
L’autre mime, en boitant, l’infirme qui volait !

Le Poète est semblable au prince des nuées
Qui hante la tempête et se rit de l’archer ;
Exilé sur le sol au milieu des
huées,
Ses ailes de géant l’empêchent de marcher.

Spleen et Idéal, II

Suïcidi burlat

Escupiré l’ànima per no sentir-te tant dins meu,
M’estriparé els llavis per no pronunciar-te mai més,
Em llimaré el nas per foragitar el teu alè sagrat,
M’arrencaré els ulls perquè deixis de dibuixar-te’m a tots els racons,
M’esqueixaré la pell per no imaginar-me més les teves mans
I em tallaré les cames per no creure que cada pas el faig per tu;
I el cor, el llançaré al fons del mar perquè se’l mengi una balena.
I quan no tingui ànima,
Ni tingui llavis, ni nas, ni ulls,
Quan no tingui pell, ni cames, ni cor…
I ja res em sostingui ni em doni forma,
Els meus ossos es desmuntaran i, per pur atzar, potser per burla divina,
dibuixaran les lletres del teu nom, com soldats arrenglerats.

http://estimaencatala.lateneu.org/poemes.php?fer=detall&id=242 

Poema de Marta Pascual

Amic, et citaré al cor d’una petxina…

Amic, et citaré al cor d’una petxina.
Petit ocell, ajoca’t en el pit de l’onada.
Dóna’m la llengua, amor. Dóna’m la sal.
I dóna’m també
aquest dolç llangardaix que en duu follia
quan s’enfila per l’herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l’alba.

http://estimaencatala.lateneu.org/poemes.php?fer=detall&id=41                                             

 Poema de Maria Mercè Marçal