El meu amor sense casa, Maria Mercè Marçal

Vaig conéixer la poesia de Maria Mercè Marçal a la Universitat, en un homentatge que li feren després de sa mort. He continuant llegint-la des d’aquell moment.   Font: UOC

L’Albatros, Les fleurs du mal, Baudelaire

Os dejo aqui un poema de Baudelaire inscrito en Spleen et Idéal Souvent, pour s’amuser, les hommes d’équipage Prennent des albatros, vastes oiseaux des mers, Qui suivent, indolents compagnons de voyage, Le navire glissant sur les gouffres amers. A peine les ont-ils déposés sur les planches, Que ces rois de l’azur, maladroits et honteux, Laissent [...]

UNA LACRIMA SUL VISO

Oh innoble servidumbre de amar seres humanos y la más innoble que es amarse a sí mismo. (J.G.B.) Una lágrima rueda en tu garganta. Inútil es que engañes el camino. Sabes que perderás, que estás perdida que el más viejo tributo estás pagando, el amor a uno mismo. Esta noche sabrás a desaliento olerás a [...]

“Como una sola flor desesperada” JUANA DE IBARBOUROU

Este poema es de la uruguya Juana de Ibarbourou. El tratamiento del amor obedecería a la sensación de dependencia, de entrega absoluta o fragilidad ante el amado. Lo quiero con la sangre, con el hueso, con el ojo que mira y el aliento, con la frente que inclina el pensamiento, con este corazón caliente y [...]

Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.